Rosense

SOBRE ROSENSE

Rosense, la història de la qual es remunta a Gülbirlik, es va fundar el 2005 amb la participació de 6 cooperatives vinculades a Gülbirlik i de Gülbirlik. La seva activitat principal és la producció, la venda i la comercialització de cosmètics i productes alimentaris a base de roses. Amb la seu a Isparta, Rosense continua sent una de les empreses capdavanteres del sector i compta amb una plantilla de 90 persones.

En aquest context, a 2005, on els càlids vents mediterranis de l’interior es barregen amb els vents durs i tallants d’Anatòlia i s’hi viuen plegades les quatre estacions, la marca Rosense, nascuda a Isparta, s’ha arrelat arreu de Turquia i ofereix els seus serveis a la població. Rosense és bellesa, elegància, delicadesa, naturalitat i qualitat.

Compra Rosense en línia

ROSENSE, que serveix aquestes terres i els seus socis productors des de 1954, és la marca insígnia més experimentada del sector dels productes de rosa.

La marca «Rosense» també ens omple d’un orgull ben merescut per representar la rosa d’Isparta i els cosmètics i productes alimentaris derivats de la rosa al meu país i en la indústria cosmètica mundial.

Actualment, els productes cosmètics de la marca Rosense, elaborats amb oli de rosa, s’utilitzen amb satisfacció i confiança tant al país com a l’estranger.

Rosense continuarà avançant en el seu recorregut com a marca, al costat dels clients i guiada pel principi de satisfacció del client, sense renunciar a la qualitat ni a la naturalitat dels nostres 120 tipus de cosmètics a base de roses i de roure.

Sobre la rosa

Encara que es desconeix des de quan existeix la rosa, símbol de la bellesa i la bondat, es calcula que la seva història es remunta al naixement de la humanitat.

De fet, la rosa, que durant segles o fins i tot mil·lennis ha inspirat poemes i cançons i de la qual hi ha moltes varietats, és alhora curativa i impressionant. La rosa d’oli és de color rosa i creix en determinades zones del món. Es cultiva en alguns llocs de Turquia, Bulgària, el Marroc i Euràsia; a Turquia, només es cultiva a la zona d’Isparta.

PRODUCCIÓ DE ROSES A ISPARTA

La història de la rosa és tan antiga com la de la humanitat. Tanmateix, cal valorar-ne l’evolució des d’un punt de partida fins avui. Per això, és pertinent parlar de la trajectòria del cultiu de roses a les terres d’Anatòlia i de l’Imperi Otomà.

Durant els períodes en què l’Imperi Otomà va assolir la seva màxima extensió territorial, s’hi cultivaven roses. Al llibre de viatges del famós viatger Ibn Batuta (1304 – 1369) s’esmenta que a Anatòlia es produïen roses i aigua de roses. Probablement, diverses fonts ens indiquen que també se’n produïen a Edirne. Així mateix, després del segle 18, als subdistrictes de Kazanlık i Zağra, que aleshores formaven part del territori otomà, el cultiu de roses havia assolit un gran desenvolupament. De fet, se sap que els turcs van fundar la indústria de l’oli de rosa a Bulgària (Kazanlık – Zara). Així doncs, els turcs van portar a Bulgària les roses cultivades a Anatòlia. Tanmateix, arran de les guerres entre l’Imperi Otomà i Rússia, el 1908 es van perdre les terres búlgares. Amb la invasió d’aquests territoris, centenars de persones que hi cultivaven roses van començar a emigrar cap a Anatòlia. D’aquesta manera, el cultiu de roses que s’havia iniciat a Anatòlia va tornar a Anatòlia i als seus territoris. A principis dels anys 1900, el Ministeri d’Agricultura va distribuir plançons de rosa de 100,000 per reactivar-ne el cultiu a Anatòlia. Malauradament, no es va aconseguir tenir èxit, perquè els alambins eren insuficients per processar les flors obtingudes dels plançons distribuïts en algunes províncies d’Anatòlia, especialment a Istanbul. L’única notícia encoratjadora és que, en el segon període, iniciat durant el període dels anys 1900-1923, el cultiu de roses va prosperar i va continuar només a Isparta. İsmail Efendi, que va començar a treballar pel seu compte per cultivar roses i obtenir-ne oli a Isparta, ja s’havia consolidat, juntament amb el cultiu de roses a Isparta, durant els anys 1900. En aquells anys, a Turquia (1910-1920), la producció d’oli de rosa era d’aproximadament 287 KG, amb uns 12,000 acres de rosers, si més no. Malauradament, mentre que en aquella època l’Imperi Otomà fomentava i donava suport al cultiu de roses a moltes parts d’Anatòlia, Gülçü İsmail Efendi va convertir Isparta en una nova zona de cultiu de roses sense cap suport ni estímul de l’Estat.

Gülcü İsmail Efendi és fill de Mehmet İzzet Efendi, fill de Meydan Bey i un dels notables de Yalvaç, a Isparta. (Naixement 1840) Va estudiar en una bona madrassa i va començar la seva vida comercial dedicant-se al teixit. Tanmateix, a 1888, el van atreure el cultiu de roses i la producció d’oli de rosa.

Va saber que un funcionari del registre de la propietat destinat al districte de Çal, a Denizli, sabia extreure oli de rosa, i es va correspondre amb ell. Li va proposar que establís una destil·leria de roses a Isparta i que hi treballés com a capatàs. El funcionari hi va accedir. Tanmateix, no va tenir l’ocasió de treballar amb aquest mestre, ja que aquest va ser destinat a un altre lloc per motius de servei. Però İsmail Efendi era una persona decidida i tenaç. La seva pròpia oportunitat

Compra Rosense

Podeu demanar en línia a Grand Turkish Bazaar tota mena de productes Rosense, com ara aigua de roses Rosense o llet netejadora Rosense. Oferim enviament exprés a tot el món.