Postres tradicionals turques

Postres turques tradicionals

Aquestes terres són una de les zones més fèrtils de la regió pel que fa a les postres. La cultura gastronòmica creada per la societat turca, un poble apassionat pel bon menjar i el bon gust, és coneguda a gairebé tot el món. La cuina turca, que es troba entre les cinc primeres del món per la seva varietat i el seu sabor, també destaca especialment pels seus dolços. Hem investigat quines són les postres tradicionals turques més destacades i com s’anomenen. Aquí teniu postres tradicionals turques, des de l’antiguitat fins avui.

Tulumba

És petitó, però té un sabor magnífic… El tulumba! Un dels dolços amb almívar més deliciosos, és una d’aquelles postres que es diu que no es poden fer a casa, però que, quan es llegeix la recepta, resulta que «no són difícils» de preparar.

Halka tatlı, els xurros turcs

El halka tatlı, també conegut com a xurros turcs, és una pasta molt popular de la cuina d’Adana. Es prepara fregint en oli una massa estriada i després banyant-la amb almívar. Normalment se serveix amb festucs picats.

Baklava

Fa poc, la importància del baklava per a Turquia va fer que, enmig de la disputa entre Grècia i Turquia, gairebé esclatés una crisi diplomàtica per la qüestió de «de qui és el baklava?». Bromes a banda, és cert que la part grega ha sol·licitat una patent internacional per al baklava. Tanmateix, abans que la qüestió entre Grècia i Turquia es convertís en un motiu de disputa al país, Gaziantep havia adoptat una posició clara sobre aquest tema. El baklava es prepara col·locant en capes una massa estirada ben fina i coent-la amb nous o festucs. Malgrat que la recepta general sembli senzilla, és un dolç que requereix molta delicadesa i mestria.

El baklava és originari de Turquia i el seu nom deriva d’una expressió de tipus «baglaya», formada a partir de la paraula mongola «Bayla», que vol dir embolicar; de la llengua turca va passar a altres idiomes. El baklava encapçala la nostra llista perquè, amb centenars de varietats i estils, és una de les marques més importants del nostre país.

Katmer

Si passeu per Gaziantep i parlem de postres de massa, no us podeu perdre el katmer. Aquest dolç nacional de Gaziantep es prepara amb una massa molt fina, feta amb massa de baklava i untada de mantega, que sembla que es trenqui mentre la mireu. Com el baklava, el katmer també es banya amb almívar i forma part de la nostra llista de postres tradicionals turques: si heu estat a Gaziantep, és un sabor que sens dubte heu de tastar.

Kalburabastı

El kalburabastı, també conegut com a «dolç de dàtil», és una pasta amb almívar. A diferència dels dolços de massa, s’assembla a una mandonguilla i té una textura més densa, com la d’un caramel. El nom kalburabastı, d’altra banda, prové del fet que, durant la preparació, la massa es prem contra un sedàs o un colador. Aquestes postres porten nous.

Hanım göbeği

Les postres hanım göbeği criden l’atenció més pel nom que pel sabor. Aquest dolç, que es remunta al palau otomà, combina massa i almívar. Molt semblant al lokma d’Esmirna, es prepara fregint una massa amb llevat i endolcint-la amb xarop fred. L’origen del nom també es troba al palau otomà. La forma inflada del dolç, que recorda el ventre d’una dama quan se li dona forma de bunyol, també reflecteix que, durant el període otomà, es valorava més que les dones tinguessin el ventre pla.

Kadayıf

Per descomptat, el kadayıf ocupa un lloc important entre els dolços tradicionals turcs, tot i que també ha rebut la influència de la cultura àrab. Hi ha 3 diferents tipus de kadayıf, com ara el kadayıf pla esmicolat, el kadayıf de fils i el kadayıf de pa. Cada varietat es diferencia de les altres per la manera de preparar-la i, alhora, cadascuna té un caràcter propi entre les postres. Un cop preparat el farcit de la massa de blat esmicolada, es fregeix i després es cou amb xarop. La preparació del kadayıf de fils, però, té un estil propi i requereix habilitat per coure’l. Vegem primer la tècnica per fer la massa crua de blat esmicolat.

A diferència d’altres varietats de kadayıf, la massa del kadayıf pla es prepara amb ou, mentre que la del kadayıf de pa s’assembla a la massa de pa; per això s’anomena així. Les tres varietats comparteixen el nom de kadayıf pel procés de fregir-les i afegir-hi almívar. La paraula kadayıf és d’origen àrab i prové d’una arrel que també s’atribueix a baklava.

Sütlü Nuriye

Una altra vegada ens trobem davant d’unes postres amb un nom molt intrigant. Abans d’explicar la història de la Nuriye amb llet, val la pena dir que són unes postres de massa del tipus baklava, una versió especial que també s’acosta als dolços amb llet perquè en porta. I per què hi ha llet? Quan, durant la revolució, els preus del baklava van arribar al límit màxim, es va inventar el sütlü Nuriye com a alternativa: s’hi feia servir llet en lloc d’almívar i avellanes en lloc de cacauets. La invenció va tenir molt bona acollida i encara avui se’n parla. No se sap del cert d’on prové el nom Sütlü Nuriye, que tothom es pregunta.

Aşure o ashura

L’ashura és un dolç vinculat a les tradicions religioses. El seu nom prové de l’àrab. El mes de Muhàrram, que té un lloc important en l’islam, de vegades és anomenat el mes de l’ashura. Primer, vegem d’on ve la història de l’ashura. Segons la llegenda, Hz. Noè va construir la seva arca i va fer que fos coneguda entre els qui creien en ell.

Mentre avançaven amb el vent, van barrejar tot el que tenien i en van fer una gran sopa per estalviar provisions, que s’havien anat reduint; amb aquella sopa van resistir fins que va acabar el diluvi. En aquesta història, la sopa es converteix en l’ashura d’avui. Per això, es poden afegir ingredients a l’aşure segons les preferències de qui la prepara. La preparació i el repartiment de l’aşure durant el mes de Muhàrram es van desenvolupar en el període otomà. Per aquest motiu, podem incloure l’aşure entre els dolços tradicionals turcs.

Zerde

Ara toca parlar d’unes postres diferents. Què és el zerde? De fet, podem dir que la cúrcuma és el dolç menys conegut d’aquesta llista. El nom de cúrcuma ve de l’ús de la cúrcuma i del safrà, que també dona color a les postres. Preparat amb arròs trencat, cúrcuma, midó, cacauets i raïm, aquest dolç pertany a una categoria pròpia. La ciutat del zerde és Gaziantep. En general, un tipus de massa dolça també es presenta com a zerde, dins la cuina de Gaziantep esmentada, i demostra que ocupa un lloc important en la gastronomia turca.

Cezerye

També incloem el cezerye dins la categoria dels dolços turcs tipus delícia turca; trobareu el millor al Basar de les Espècies d’Istanbul. Al Basar de les Espècies hi abunden les espècies, i el cezerye en porta moltes: des del clau fins a la cúrcuma, i des del gingebre fins a la canyella. El seu ingredient principal és la pastanaga. Afegiu les espècies a la barreja de puré de pastanaga i nous i, per sobre...

Güllaç

Quan es parla del ramadà, de seguida pensem en el güllaç, però no cal menjar-ne necessàriament durant el ramadà. La fulla de güllaç s’obté barrejant midó de blat de moro i farina de blat amb aigua fins a formar una massa fina. És un producte que es pot fer servir no només per preparar el dolç güllaç, sinó també per fer pastes. Aquestes postres, que van passar de dir-se «menjar amb rosa» a «plat amb rosa» per l’ús de roses en la preparació, són una especialitat en què es troben la llet i la massa, i les seves arrels es remunten al palau otomà.

Künefe

Acabem a Hatay la nostra sèrie de postres tradicionals turques amb un kadayıf, també fregit al foc. El künefe, un dolç compartit per les cultures turca i àrab, és unes postres que se solen prendre després del kebab. Es cou lentament als fogons, sense tapar, i el seu sabor amb formatge de Hatay és inoblidable.

Com deien: «Mengem postres i parlem dolçament». Bon profit a tothom.