Llaminadura Mevlana turca, blanca, Mevlana Sekeri

Dolç Mevlana turc blanc, Mevlana Şekeri

• Dolç Mevlana tradicional de la regió de Konya.
• Producte halal
• Sense conservants

Com s’elabora el dolç Mevlana?

Us heu preguntat mai com s’elabora el dolç Mevlana?

Konya té una gran varietat de sabors. El dolç Mevlana, estretament vinculat a la ciutat, n’és un dels més especials.
El dolç Mevlana és una especialitat pròpia de Konya que tots els visitants de la ciutat compren. És un dels productes més coneguts de Konya i un dels primers que venen al cap quan es parla de la ciutat. Gairebé tothom aprecia aquest dolç blanc, d’aspecte dur, però que es desfà de seguida a la boca… També és possible que tingui un significat espiritual.

Us heu preguntat mai com s’aconsegueix el color blanc original del dolç Mevlana, que avui també s’aromatitza amb diferents fruites o cacau? Aquestes són les etapes que segueix per adquirir el seu sabor únic i la textura que té a la boca: el sucre en pols i l’aigua, que són els ingredients bàsics de tots els caramels, es posen en un calder de coure. És molt important, però, que l’aigua cobreixi el sucre. Si no, el sucre no tindrà la consistència desitjada. La barreja es remena sovint fins que arriba a 100 graus Celsius. Aleshores s’hi afegeix sal de llimona. Com que aquesta fa fermentar el sucre, un cop afegida s’acaba de remenar la barreja. Remenar-la va en contra del procés natural de fermentació… Segons l’estació de l’any i altres factors, la barreja s’escalfa fins a una temperatura mitjana de 140 graus. Un cop assolida aquesta temperatura, el pas següent és refredar-la sobre una placa metàl·lica refrigerada per aigua. Abans d’abocar-hi la barreja, però, cal untar la placa amb oli de blat de moro; si no, el sucre s’hi enganxaria. Aquesta fase és breu.

El secret del sabor és el procés de blanqueig

Al cap d’uns deu minuts, la barreja es porta a unes màquines especials per blanquejar-la. És aquí on entra en joc l’experiència. El sucre puja i adquireix la consistència adequada en aquesta etapa, i només el mestre artesà pot decidir si s’ha blanquejat prou. Després, s’aplica cera al sucre, que es trasllada als motlles per poder-lo tallar fàcilment. El sucre es talla amb màquines especials i després es tamisa. Un cop tamisat, s’hi ruixa aigua. Aquesta aigua humiteja el sucre i permet que assoleixi la suavitat desitjada. El sucre humitejat es cobreix amb un drap. Al cap de cinc o sis hores, el dolç Mevlana ja està llest, amb el seu sabor deliciós i la consistència adequada.